Selecció de textos

Les fonts textuals es cohesionen al voltant de la darrera obra del poeta Albert Balasch, La caça de l’home.

Anar a buscar l’home com aquell qui se’n va a tallar arbres. Escriure com qui és a punt d’anar a arrasar tot un bosc sencer. Poètica de la tala. Caps rodant. Branques en caiguda lliure. Plom. El plom de la sega. I un text des del final, després de tot.

de La caça de l’home, d’A. Balasch

——————————————

Hi ha hores en la vida en què a l’home li sembla sentir davant seu la crida d’un fantasma. El que sent és la veu de la consciència. Llavors, surt disparat de la casa, però el fantasma groc el persegueix mentre llença per la boca torrents de foc sobre l’esquena calcinada de l’antílop humà.

A vegades el fantasma deixa que l’home s’escapi i llença un crit esgarrifós que penetra en el cor humà.

I l’home es retroba llavors cara a cara amb si mateix.

dels Chants de Maldoror, de C. de Lautréamont

——————————————

Una generació se’n va, i una altra ve,

però la terra es manté sempre.

El sol surt, el sol es pon, anhelant

d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir.

El vent bufa de tramuntana, ara es gira

de migjorn; dóna voltes i més voltes

i refà el camí que havia fet.

Els rius corren cap al mar, i el mar

no s’omple mai; però els rius no cessen

d’anar sempre al mateix lloc.

Les paraules són pura rutina

i no val la pena de parlar;

l’ull no s’acontenta del que veu

ni l’orella del que sent.

Allò que ha passat, tornarà a passar,

allò que s’ha fet, tornarà a fer-se:

no hi ha res de nou sota el sol.

del Llibre de Cohèlet 

——————————————

Hi ha llum en algun lloc de tu?

de La caça de l’home, d’A. Balasch